Pa amb sèmola

Ingredients:


Mig kg de sèmola
1 got petit d'oli
80grs. de margarina
Sal
2 cullerades de cafè
Aigua

Preparació:


Es barreja la margarina, l'oli i la sèmola, hi posem la sal i es fa la massa afegint l'aigua a poc a poc fins que aconseguim una consistència suau.
Fem la pa (amb forma rodona) i el posem a la paella (que sigui fonda) amb una mica d'oli o de margarina i el fregim.

Pa / Hobzun

Ingredients:

1kg de farina
1 cullerada sopera de llevat
1 cullerada petita de sal
1 cullerada petita de sucre
Aigua tèbia (a conveniència)
Una mica d'oli

Preparació:


Barregem tots els ingredients i fem la massa del pa força ben remenada. La forma del pa acostuma a ser rodona.
Un cop acabat d'amassar, se li posa un raig d'oli i una mica de farina, es tapa amb un drap de cuina i es deixa en repòs una mitja hora.
Abans de posar-lo al forn, es punxa amb una forquilla pel damunt.
El posem al foc a 120º uns 10 o 15 minuts i l'anem vigilant.
El treiem, el deixem refredar, i ja està llest!

Lamsaman / Pasta de full

Ingredients:

1kg. de farina
1 culleradeta de cafè de sal
Aigua
Una mica d'oli
Margarina

Preparació:

Es barregen tots els ingredients i treballem bé la massa. La deixem reposar uns 20 minuts.
Després es fan tires allargades en forma de cinturó. Hi anem posant una mica d'oli i margarina i ho anem enrotllant. Quan ho tenim enrotllat ho passem per la paella amb l'oli ben calent.
En fem quatre "cinturons" i quan estan freds els posem uns damunt dels altres.
Ho servim fred i ho podem prendre amb te.

Rosquilles / Benyer Ingredients: 1kg. de farina 4 ous 1 got petit de margarina 1 una culleradeta de cafè de llevat (de fer pa) 1 sobre de llevat royal 1 pessic de sal 1 cullerada de cafè de sucre Aigua tèbia ( segons conveniència)

Preparació:

Comencem barrejant la farina amb la margarina, hi posem el pessic de sal i el sucre.
Seguidament hi afegim el llevat, el royal i els ous i comencem a fer la massa.
Anem afegint l'aigua a poc a poc fins que ens quedi una textura suau.
Un cop feta la massa, la deixem reposar 5 minuts,la tallem en trossos petits i els donem forma.
Llavors ho deixem reposar 20 o 30 minuts i ja ho podem fregir. Quan les treiem del foc les passem pel sucre.
Un cop s'han refredat, ja estan llestes per menjar!

La integració dels immigrants a les societats d’arribada s’acostuma a donar de forma natural, seguint una certa inèrcia que a Catalunya funcionava a ple rendiment fins a començaments dels anys seixanta. A partir d’aquell moment el nombre creixent d’immigrants d’origen espanyol que arribaven de forma massiva a un país sense instruments polítics van alentir aquesta inèrcia, arribant a fregar l’aturada total de la integració i configurant un país amb risc important de fractura social.

La recuperació de l’autonomia amb l’escola com a centre, va recomençar el lent procés d’extensió social de la catalanitat cultural, plantejant un horitzó optimista al voltant dels milions de catalans d’origen espanyol que encara avui viuen aliens a la tradició del país.

Tot just quan semblava que comptàvem com a país amb els instruments per a superar el repte de la immigració del segle XX, hem d’encarar una nova onada de nouvinguts del segle XXI.. Una nova generació d’immigrants força més diversa, en molts casos de cultures molt allunyades de la nostra i novament en proporcions que tornen a representar una enorme oportunitat/amenaça per al nostre projecte nacional.

En sintonia amb la millor tradició catalana hem de lluitar per oferir oportunitats i un projecte de futur compartit a tots els nous-nous catalans però essent conscients que encara avui no hem recuperat totalment les inèrcies d’integració que varem perdre fa quaranta anys. Enfront del risc que els milions de nous immigrants se sumin a la vida activa totalment aliens a la realitat nacional catalana, la única recepta possible és ANAR-LOS A BUSCAR. Per corregir l’absència d’inèrcies d’integració som el catalans de sempre els qui des de la societat civil, des d’associacions, clubs, parròquies, sindicats, casals i esplais, hem de convidar els nous-nous catalans a compartir projectes i vida amb nosaltres. Projectes concrets com el programa de voluntariat lingüístic son un exemple clar d’aquesta manera de forçar la relació entre vells i novíssims ciutadans del país.

Sense una correcció activa de les dificultats que la falta d’inèrcia comporta, sense prendre clara consciència que aquesta no és tasca del govern sinó de cada ciutadà en el seu entorn més pròxim, correm el risc de caure espadat avall cap a un horitzó massa difícil en un futur massa immediat.

article tret de :
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/10/sense-inrcies-dintegraci_20.html