Parlem en català

Des de fa un temps a Les Borges del Camp un grup de mares de l'Escola Rocabruna hem organitzat un espai d'intercanvi basat en la conversa on practiquem el català amb mares de nens nouvinguts a l'escola.

Arriba l'estiu i comencen les vacances!

Les mares del 'parlem' ens hem estat trobant durant tot el curs escolar fent només dos breus parèntesis per a les vacances de Nadal i les de Setmana Santa.
Ara que arriba l'estiu i s'acaba el curs escolar, donarem per acabat aquest primer 'curs' nostre, també, i deixarem les trobades fins al setembre, quan totes tornem a tenir els nens a l'escola i puguem tenir una miqueta de temps lliure que ens permeti trobarnos una estona.
Durant aquests mesos, no només hem practicat el català amb altres mares, sinó que hem trobat amigues amb qui hem compartit moments realment extraordinaris.
Hem fet diversos berenars on unes i altres hem pogut tastar dolços i begudes d'altres països, hem compartit llibres, pel.lícules...
Ha estat una experiència molt enriquidora per a totes i ja esperem amb ganes que arribi el setembre per tornar a comencar!
Moltes gràcies a totes per participar-hi i bones vacances!!!

Una cançó de bressol africana.

Produïda pel grup d'animació rus Metronome film, n'hi ha de diferents països, totes molt boniques. Aquí en teniu una d'africana.

Un parell de poemes

Lola Casas, Groc.



Lola Casas, Blanc.


Un vídeo interessant.

Hem trobat aquest vídeo sobre els parelles lingüístiques a l'Anoia. És molt interessant i conté molts missatges.

Una mica de poesia




PODRIES...

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries...podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.


Poema de Joana Raspall, Com el plomissol.

La biblioteca del col.legi Mare de Déu d'Alcover ens ha donat un premi al nostre bloc. MOLTES GRÀCIES!!!

Tornem a engegar

Després d'un petit parèntesi de vacances de Setmana Santa, Setmana cultural i Sant Jordi, en que hem descansat de les trobades setmanals de 'parlem', aquest dimarts tornem amb noves energies i moltes ganes de seguir 'parlant'.

Un cop les mares que anaven a classes de català han acabat el curset que feien, tornem a les trobades els dimarts de 15 a 17 a la biblioteca municipal.
En teníem moltes ganes!!!

El primer dia que vam canviar els dimarts pels divendres per trobar-nos,vam decidir que havíem de fer alguna cosa especial i, com que les mares que vénen són molt bones cuineres, van decidir que faríem un berenar!
Les mares catalanes vam portar un coc ràpid i xocolata desfeta i les mares de fora van portar tot un seguit de delícies culinàries acompanyades d'un te de menta que estava de pel.lícula!
Aquí en teniu les fotos!























































































































Us informem que a partir d'aquest mes de Març ens trobarem els divendres de 15h. a 17h. en comptes dels dimarts!
El passat divendres 20 de febrer a la tarda, es va celebrar la festa del carnaval a l'escola Rocabruna amb l'assistència de pares i familiars dels alumnes.
Com cada any, les mares dels alumnes de 5è i 6è van preparar paradetes per vendre menjar i recaptar fons per al viatge de fi de curs.
Aquest any, hi han col.laborat un grup de mares del Marroc i van portar dolços i pastissos per a vendre.
Des del nostre grup de conversa en català, hem redactat les receptes i, per si us hi atreviu, aquí les teniu. Està tot boníssim!!!


Pa amb sèmola


Ingredients:


Mig kg de sèmola
1 got petit d'oli
80grs. de margarina
Sal
2 cullerades de cafè
Aigua




Preparació:


Es barreja la margarina, l'oli i la sèmola, hi posem la sal i es fa la massa afegint l'aigua a poc a poc fins que aconseguim una consistència suau.
Fem la pa (amb forma rodona) i el posem a la paella (que sigui fonda) amb una mica d'oli o de margarina i el fregim.
Pa / Hobzun


Ingredients:

1kg de farina
1 cullerada sopera de llevat
1 cullerada petita de sal
1 cullerada petita de sucre
Aigua tèbia (a conveniència)
Una mica d'oli




Preparació:


Barregem tots els ingredients i fem la massa del pa força ben remenada. La forma del pa acostuma a ser rodona.
Un cop acabat d'amassar, se li posa un raig d'oli i una mica de farina, es tapa amb un drap de cuina i es deixa en repòs una mitja hora.
Abans de posar-lo al forn, es punxa amb una forquilla pel damunt.
El posem al foc a 120º uns 10 o 15 minuts i l'anem vigilant.
El treiem, el deixem refredar, i ja està llest!
Lamsaman / Pasta de full





Ingredients:

1kg. de farina
1 culleradeta de cafè de sal
Aigua
Una mica d'oli
Margarina







Preparació:

Es barregen tots els ingredients i treballem bé la massa. La deixem reposar uns 20 minuts.
Després es fan tires allargades en forma de cinturó. Hi anem posant una mica d'oli i margarina i ho anem enrotllant. Quan ho tenim enrotllat ho passem per la paella amb l'oli ben calent.
En fem quatre "cinturons" i quan estan freds els posem uns damunt dels altres.
Ho servim fred i ho podem prendre amb te.







Rosquilles / Benyer


Ingredients:

1kg. de farina
4 ous
1 got petit de margarina
1 una culleradeta de cafè de llevat (de fer pa)
1 sobre de llevat royal
1 pessic de sal
1 cullerada de cafè de sucre
Aigua tèbia ( segons conveniència)




Preparació:

Comencem barrejant la farina amb la margarina, hi posem el pessic de sal i el sucre.
Seguidament hi afegim el llevat, el royal i els ous i comencem a fer la massa.
Anem afegint l'aigua a poc a poc fins que ens quedi una textura suau.
Un cop feta la massa, la deixem reposar 5 minuts,la tallem en trossos petits i els donem forma.
Llavors ho deixem reposar 20 o 30 minuts i ja ho podem fregir. Quan les treiem del foc les passem pel sucre.
Un cop s'han refredat, ja estan llestes per menjar!
La integració dels immigrants a les societats d’arribada s’acostuma a donar de forma natural, seguint una certa inèrcia que a Catalunya funcionava a ple rendiment fins a començaments dels anys seixanta. A partir d’aquell moment el nombre creixent d’immigrants d’origen espanyol que arribaven de forma massiva a un país sense instruments polítics van alentir aquesta inèrcia, arribant a fregar l’aturada total de la integració i configurant un país amb risc important de fractura social.

La recuperació de l’autonomia amb l’escola com a centre, va recomençar el lent procés d’extensió social de la catalanitat cultural, plantejant un horitzó optimista al voltant dels milions de catalans d’origen espanyol que encara avui viuen aliens a la tradició del país.

Tot just quan semblava que comptàvem com a país amb els instruments per a superar el repte de la immigració del segle XX, hem d’encarar una nova onada de nouvinguts del segle XXI.. Una nova generació d’immigrants força més diversa, en molts casos de cultures molt allunyades de la nostra i novament en proporcions que tornen a representar una enorme oportunitat/amenaça per al nostre projecte nacional.

En sintonia amb la millor tradició catalana hem de lluitar per oferir oportunitats i un projecte de futur compartit a tots els nous-nous catalans però essent conscients que encara avui no hem recuperat totalment les inèrcies d’integració que varem perdre fa quaranta anys. Enfront del risc que els milions de nous immigrants se sumin a la vida activa totalment aliens a la realitat nacional catalana, la única recepta possible és ANAR-LOS A BUSCAR. Per corregir l’absència d’inèrcies d’integració som el catalans de sempre els qui des de la societat civil, des d’associacions, clubs, parròquies, sindicats, casals i esplais, hem de convidar els nous-nous catalans a compartir projectes i vida amb nosaltres. Projectes concrets com el programa de voluntariat lingüístic son un exemple clar d’aquesta manera de forçar la relació entre vells i novíssims ciutadans del país.

Sense una correcció activa de les dificultats que la falta d’inèrcia comporta, sense prendre clara consciència que aquesta no és tasca del govern sinó de cada ciutadà en el seu entorn més pròxim, correm el risc de caure espadat avall cap a un horitzó massa difícil en un futur massa immediat.

article tret de :
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/10/sense-inrcies-dintegraci_20.html